El dissabte 06 d’abril es va fer la sortida prevista per visitar aquests dos emblemàtics monestirs edificats en l’època de la fundació de Catalunya. Per completar el lluïment de la jornada fins i tot el temps ens va acompanyar, tot i les previsions adverses anunciades pels meteoròlegs.
El monestir de Santa Maria de Ripoll fou fundat cap a l’any 880 pel comte Guifré el Pelós –segurament sobre un de l’època visigòtica (589) destruït pels àrabs–, va esdevenir lloc d’enterrament dels comtes de Barcelona i Besalú i un centre cultural de scriptorium molt important de la Catalunya medieval, amb una projecció a l’alçada d’altres abadies europees d’aquell període com Saint-Denis, Fleury o Montecassino.
Al segle XII es va realitzar una nova portalada en forma d’arc de triomf que és tinguda com una gran obra de l’escultura romànica monumental a Catalunya, amb la imatge central superior de la Maiestas Domini, l’apostolat i escenes de l’Antic Testament.
L’edifici actual és el fruit de la reconstrucció que es va fer al segle XIX per l’arquitecte Elies Rogent.
La Farga Palau de Ripoll fou fundada com a farga de ferro al segle XVII i va mantenir la seva activitat durant cinc segles fins que va tancar l’any 1978. Es troba dins d’un edifici de pisos. La planta baixa l’ocupa la farga, amb les trompes d’aigua, els martinets, la carbonera, el forn i la fornal. Separat de l’obrador trobem la roda hidràulica, la sèquia i la bassa que servia per emmagatzemar l’aigua del riu Freser per fer moure la roda i generar el vent que, impulsat de manera contínua, dóna nom al mètode de la farga catalana. La característica més singular de la Farga Palau són els dos martinets instal·lats, amb coixinets, mànec d’om i mall d’acer.
L’església del Monestir de Sant Joan de les Abadesses té únicament una nau molt curta, de manera que a la pràctica esdevé un edifici de creu grega. El terratrèmol de 1428 afectà la capçalera, que ja no fou reconstruïda a la manera original
Un senzill claustre d’estil gòtic, iniciat el 1442 pels artistes Joan de Bar i Joan de Girard, i algunes arcades de l’anterior claustre romànic completen el conjunt. Entre l’església i el claustre trobem la capella dels Dolors (o del Santíssim), d’època barroca, amb cúpula i elements decoratius del tallista Josep Moretó, l’obra del qual (1710) fou continuada pel seu germà Jacint (1714). Estatja una notable talla de la Pietat, obra de Josep Viladomat i Massanas.
Destaca, sobre tot, el conjunt escultòric que presideix l’absis major anomenat el Davallament, tallat el 1250 i considerat com una de les mostres més destacades del romànic català. Aquest conjunt escultòric es coneix també amb el nom de Santíssim Misteri, ja que el 1426 es van trobar unes restes incorruptes a l’interior d’un reliquiari amagat en el cap de Crist.
Aquestes són un resum de les explicacions que ens varen donar els i les guies d’una manera molt entenedora i didàctica.