El dimecres 16 de gener a la Masoveria de Can Tinturé d’Esplugues de Llobregat, va tenir lloc la primera de les dues conferències programades per AMPEL sota el títol “El Castell dels Tres Dragons, espai de creació i la seva transcendència amb Pujol i Bausis”. En Rossend Casanova, historiador d’art i conservador del Museu del Disseny de Barcelona, ens va fer una magnífica exposició del que ha estat la història d’aquest edifici que, resumida, us descrivim a continuació.
El castell dels Tres Dragons és el nom popular que rep l’edifici modernista de Barcelona construït el 1887-1888 com a cafè restaurant per a l’Exposició Universal de 1888 per Lluís Domènech i Montaner. Aquest nom, probablement, va ser adoptat de la gatada, gatada cavalleresca en dos actes i en vers, de Serafí Pitarra estrenada al 1865. Es troba al final del passeig principal, actualment anomenat passeig de Lluís Companys, que anava des de l’Arc de Triomf al parc de la Ciutadella. És un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Edifici creat en pocs mesos per a l’Exposició Universal del 1888 per encàrrec de l’alcalde de Barcelona Rius i Taulet a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona que s’acabava d’inaugurar. Davant el cafè restaurant s’havia situat el palau de Belles Arts. Del conjunt d’edificis construïts ex professo per a l’Exposició només es conserva el cafè restaurant, icona de les ambicions de l’esdeveniment. Després de l’Exposició Universal restà abandonat, i s’inaugurà el 1892 com a Museu d’Història, un cop adaptat l’edifici amb canvis de decoració i la incorporació de motius heràldics. El 1920 s’hi allotjà el Museu de Zoologia de Barcelona fins que el 2010 es traslladaren les peces al Museu Blau. Actualment està pendent la rehabilitació de l’edifici i el seu futur ús.
L’edifici és de planta rectangular amb una torre de base quadrada a cadascun dels angles. La façana principal s’articula a partir d’un gran arc rebaixat que dona accés al vestíbul. L’exterior de l’edifici imita l’estructura defensiva d’un castell amb les torres i els merlets, aquests rematats amb ceràmica a la part superior. Tot el perímetre de la façana està cobert amb escuts ceràmics en blau sobre blanc amb figures procedents de la natura, d’animals i plantes, destacant de la uniformitat de l’ús del maó vist.
Originàriament creat com a cafè restaurant per a l’Exposició Universal del 1888 de Barcelona, l’edifici es presenta com una capsa nua amb un espai interior sever però alhora impressionant. Es deixen elements estructurals a la vista, com ara les cintres metàl·liques dels arcs que se sumen als altres elements metàl·lics que podem veure, com ara la barana o la garlanda floral de les làmpades situades als pilars. Un gran balcó rodeja la sala d’on es pot accedir a les terrasses.
En el disseny de les targes ceràmiques intervingueren Alexandre de Riquer i J. Llimona amb el productor Pujol i Bausis; els vitralls són obra d’Antoni Rigalt i Blanch. Les ceràmiques varen estar encarregades a la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat. El vitrall principal, que ocupava tota la façana, va ser destruït en un bombardeig a la guerra civil espanyola.