L’acte va tenir lloc a la Masoveria de Can Tinturé el 20 d’abril del 2022 a les 19 hores. Previ a la xerrada del senyor Benedico, president d’AMPEL, la senyora Mercè Vidal, membre de la Junta d’AMPEL, va fer una descripció força detallada de l’exposició “Gaudí&Trencadís”, que estarà oberta al Museu de Can Tinturé fins el gener del 2023.
Propietaris fins a arribar en Eusebi Güell:
La primera notícia que tenim sobre aquesta gran finca data del 1822, quan va ser adquirida per Pere Alexandre de Larrard i de Llauder. Aquest senyor era propietari d’una important firma comercial dedicada a queviures. La titularitat d’aquests terrenys es va anar transmetent entre diversos membres de la família Larrard fins a 1894. El seu fill, Antoni Alexandre de Larrard i Juezsarmiento va segregar més de 6 ha de la finca per vendes entre el 1862 i el 1879. L’últim membre de la família que va posseir aquests terrenys va ser Pilar de Milans i de Larrard. El 1894 va vendre la finca a Josep Bolós per 100.499,24 ptes., degut a la subhasta promoguda per Salvador de Samà i de Torrents, marquès de Marianao, que li havia deixat 100.000 ptes., i ella no els hi havia tornat. Cal dir que Bolós era un testaferro de Salvador Samà, és a dir, tot i simular que actuava en nom propi, ho feia per encàrrec i en benefici de Samà.
Al 1895 en Josep Bolós va sol·licitar permís a l’ajuntament de la Vila de Gràcia per urbanitzar els terrenys que comprenien la part baixa de la finca. Bolós va continuar venent solars d’aquesta part baixa, recordem que ho feia per compte de Samà, fins el 21 de juny de 1897. El 2 de desembre de 1898, Luisa Aprile, vidua d’en Josep Bolós, va traspassar la finca Muntaner de Dalt a Salvador de Samà, marquès de Marianao per 79.271,51 ptes.
L’adquisició de la finca per Eusebi Güell
Salvador de Samà i de Torrens va cedir en emfiteusi a Eusebi Güell i Bacigalupi la finca Muntaner de Dalt el 29 de juliol 1899. Què vol dir emfiteusi? Es defineix com un contracte de cessió perpetu o a llarg termini d’un bé immoble mitjançant el pagament d’un cens anual a qui fa la cessió, el qual es desprèn del domini útil del bé i en conserva el domini directe. Tot i que es podria pensar en un arrendament, el seu caràcter perpetu o a llarg termini fan més que s’acosti a una compravenda que a un arrendament.
CONSTRUCCIÓ DEL PARK GÜELL
És ben conegut que l’arquitecte escollit per Eusebi Güell va ser Antoni Gaudí que ja havia construït el Palau Güell al carrer Nou de la Rambla entre el 1886 i 1890. Güell va presentar un pla d’urbanització de la part alta, el projecte del Park Güell, l’octubre del 1904 per demanar la llicència d’obres tot i que les obres ja havien començat abans, el 1900. Les obres van començar per la construcció del mur a tot el llarg del carrer Olot i dels edificis de la porteria i annexos de la porta principal.
FOTOGRAFIES D’EN GÜELL I D’EN GAUDÍ
El 10 de gener de 1905, per part de l’ajuntament de Barcelona es va aprovar que el projecte s’exposés al públic durant 20 dies, perquè es poguessin presentar al·legacions però no se’n va presentar cap. En la memòria adjunta a la sol·licitud de llicència d’obres del Park Güell, Eusebi Güell explicava que volia crear una urbanització que s’havia projectat com un parc, on es disseminarien les cases cada una rodejada del seu jardí. El nombre de solars, i per tant de cases, eren al voltant dels 60 d’unes dimensions de 30 a 35.000 pams quadrats, és a dir, uns 1.322 m2 cada un d’ells.
La cronologia bàsica del procés constructiu del Park és la següent:
- Juny del 1900. Inici de l’explanació dels carrers que accedeixen al parc per la part baixa, principalment el carrer Olot aleshores carrer Milans.
Una vegada efectuada la explanació de l’actual carrer Olot, es va procedir a la construcció del mur de pedra vista sense desbastar a tot el llarg del carrer amb motius decoratius de trencadís com són uns grans medallons circulars en els quals s’inscriuen alternativament les paraules Park i Güell, i de les edificacions de la Casa del Guarda o porteria i l’anomenat Pavelló de Consergeria o de serveis. Totes dues construccions són de pedra vista i trencadís. Per sobre del Pavelló de Consergeria sobresurt uns torre molt alta i estreta, coronada per una creu de quatre braços orientats als punts cardinals. Per contra, els acabats dels interiors dels dos edificis són fets amb materials molt simples i econòmics. Se suposa que els dos pavellons estaven construïts el gener de 1903.
- Desembre de 1901. S’estan construint part dels vials, el refugi de cavalls i l’escala monumental.
Un cop fets els accessos, es va urbanitzar el terreny amb la xarxa de camins i viaductes. Com hem dit abans, en aquestes construccions es veu l’enginy de Gaudí que va ser reconegut per Folch i Torres i per Ràfols, entre d’altres. Certament, la gran aportació urbanística de Gaudí al Park Güell va consistir a ajustar, amb un respecte extraordinari, les vies de comunicació a l’abruptesa del terreny.
A més de viaductes, gaudí va projectar murs de contenció de terres. El que rodeja el passeig central que voreja la gran plaça esta coronat amb unes formes còniques, semblants a unes palmeres, que tenen la mateixa funció que les jardineres dels viaductes, contenir les forces que exerceix el terreny. Però el mur de contenció més popular del Park Güell és el que ara coneixem com el Pòrtic de la Bugadera. El pòrtic està situat sobre de la casa dels Güell i delimita el jardí reservat a la família.
Ja dintre el recinte trobem una petita plaça. A la dreta de l’escala hi ha un petit abrigall construït a l’entorn d’un gran pilar central que estava pensat com aixopluc per a carruatges. Aquesta plaça està presidida per una doble escala emmarcada per dos murs revestits amb trencadís ceràmic, formant per grans quadrats policroms i altres de blancs, de formes còncaves i convexes alternativament, i està coronat per merlets, molt semblants als dels dos pavellons d’entrada. La doble escala està organitzada en tres trams, separats per un cos central pel qual discorre un circuit d’aigua amb tot un seguit d’elements ornamentals. A la part inferior, uns grotescos amb vegetació humida; en el segon tram, un plafó circular de trencadís de tons blaus amb un brollador sobre les quatre barres de l’escut de Catalunya, naixent del cap d’un animal que ha estat identificat com una serp; i, finalment, a la part més alta, el singular drac recobert de trencadís. Originàriament tenia dents que van desaparèixer no se sap ben bé la data. Tot aquest poema visual ascendent acaba en un banc de planta semicircular resguardat per una volta per rebre els raigs del sol a l’hivern però no a l’estiu.
El trencadís ceràmic és al que defineix l’acabat final tant del mur de tancament del parc com dels pavellons de l’entrada i de l’escala monumental. Gaudí havia fet servir aquest sistema des de finals de la dècada del 1880, primer a la cúpula de les cavallerisses de l’entrada de la finca Güell i, després, a la coberta del Palau Güell. La utilització del trencadís, a més d’aconseguir un gran efecte, tenia diversos avantatges com a tècnica constructiva. En primer lloc, el baix cost del material ja que els fragments de ceràmica o porcellana procedien de restes sobrants o defectuoses, i d’altra banda la facilitat que oferia per revestir superfícies amb formes corbes. Les peces es realitzaven en un taller a peu d’obra i es col·locaven ja acabades, de manera que s’evitava el treball d’aquests elements en alçada.
- Gener de 1903. Estan acabats tots els viaductes.
- 1903-1904. Edificació de la casa mostra on va viure Gaudí, promoguda per José Pardo, el responsable de les obres del Park Güell entre 1900 i 1907. El projecte està signat per Gaudí, però és de Francesc Berenguer.
- 1905-1906. Edificació de la Casa Trias, obra de l’arquitecte Juli Batllevell.
- Agost de 1906. Francesc Gaudí i Serra, pare d’Antoni Gaudí, adquireix la casa mostra.
- Octubre de 1906. S’inicia la construcció de la Sala Hipòstila i es poden celebrar actes multitudinaris a la part posterior de la gran esplanada.
A mesura que s’accedeix per la gran escala, sorprèn la magnitud i l’alçaria de les columnes estriades i sobre les quals es poden apreciar els contorns del banc ceràmic superior. La Sala Hipòstila està composta per 86 columnes. Aquestes estan formades per dos tipus de peces: a la part inferior són cilíndriques i estan recobertes de trencadís blanc, mentre que a la part superior són poligonals amb acabat arrebossat. A l’interior de les columnes es deixava un conducte de desguàs que havia de conduir les aigües filtrades de la plaça cap a la cisterna construïda sota la Sala Hipòstila. Aquestes aigües havien de servir per al reg dels jardins de la urbanització. La boca del famós drac era el sobreeixidor de la cisterna.
- Novembre de 1907. Estan aixecades les columnes de la Sala Hipòstila, però encara queden per fer algunes de les voltes interiors.
Els grans plafons circulars que ornamenten la Sala Hipòstila es van instal·lar entre el 1908 i el 1909. Són unes peces fetes amb motlle, prefabricades i estan recobertes de trencadís. Van ser elaborades sota la direcció de Josep M. Jujol i porten la tècnica del trencadís molt més enllà del que era imaginable. Gaudí va valorar en Jujol unes qualitats que no tenia cap altre dels seus col·laboradors: la seva qualitat innata pel dibuix i pel seu sentit del color. Són quatre grans plafons circulars que representen unes formes estrellades que simulen el sol. Aquests plafons també són peces prefabricades però aquí s’apliquen els bocins de ceràmica sobre la peça acabada i desemmotllada, el que s’anomena tècnica indirecta. Hi ha encara una altra gran diferència que rau en l’insòlit i ric procés creatiu de Jujol que incorpora tot tipus de materials: vidre, restes de vaixella domèstica, mosaic hidràulic, taps d’ampolla de licor, flascons de perfums, etc.
- 1909. La sala Hipòstila està coberta amb el seu entaulament i s’estan posant els mòduls del banc. Reforma de la casa i el jardí d’Eusebi Güell, antiga casa Larrard.
- 1909-1914. Construcció i ornamentació del banc ceràmic.
A mitjans del 1909 s’inicia la darrera etapa de construcció del parc, consistent en la fabricació i el recobriment del banc perimetral que a l’hora fa de barana de la gran esplanada o Teatre Grec. El banc es va fer sota la direcció de Josep M. Jujol. L’estructura del banc està formada per blocs prefabricats, peces fetes a partir de motlles formant el respatller i la part davantera del banc deixant l’interior buit. Les peces s’anaven disposant al seu lloc ja amb el trencadís col·locat, que se suposa es devia aplicar amb la tècnica indirecta per garantir unes superfícies més llises. Tot el banc està recobert de trencadís però el coronament i al respatller, a l’altura dels ronyons de qui s’hi asseu, hi ha unes peces cilíndriques, en forma de mitja canya, que eviten l’entrada d’aigua dins de l’estructura i tenen també una funció ergonòmica.
La majoria dels fragments de ceràmica del recobriment són peces de segona o tercera categoria que procedeixen d’empreses ceràmiques com la casa Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat. Les peces cilíndriques de ceràmica estan acolorides en tons verds, blaus i grocs. Són unes peces fetes expressament per al banc i van ser encarregades a Pujol i Bausis en dues comandes, 160 peces primer i 305 unitats més tard. A finals del 1914 l’obra estava totalment acabada.
La mort d’Eusebi Güell. La venda del Park Güell a l’Ajuntament.
Eusebi Güell va morir el 9 de juliol de 1918 a la seva residència del Park Güell. El fèretre del comte es va traslladar el 10 de juliol des del Park Güell fins al Palau Güell, lloc on es va instal·lar la capella ardent.
Els fills de n’Eusebi Güell i Bacigalupi, amb una instància dirigida a l’alcalde de Barcelona el 25 de febrer de 1921 proposen l’adquisició per part de l’Ajuntament dels terrenys de la urbanització anomenada Park Güell per un preu de 3.500.000 pessetes. Després d’un estira i afluixa durant 5 anys, finalment, es va acordat l’adquisició del Park Güell per un import de 3.170.000 pessetes. El 16 d’abril de 1926 es pot confirmar la inscripció al Registre de la Propietat, de l’escriptura de venda del parc a favor de l’Ajuntament, i de l’agrupació de tots els immobles que constituïen l’anomenat Park Güell en un de sol, inscrit amb el número de finca 7.638.
El Park Güell es va obrir al públic el dilluns 26 d’abril de 1926. Un mes i escaig després de l’obertura al públic va morir Antoni Gaudí, el 10 de juny del mateix any, tres dies després d’haver estat atropellat per un tramvia. En aquella època Gaudí ja no vivia a la casa del Park Güell perquè l’any anterior, el 1925, havia deixat la casa per instal·lar-se a la Sagrada Família.