Es va començar la ruta amb la visita de l’església i castell de Sant Martí Sarroca, del segle XII i segle X, respectivament; que el 1906 va ser restaurada per Puig i Cadafalch. Ens esperaven al recinte, el regidor de Cultura de l’ajuntament de Vilafranca i conseller de Cultura del Consell Comarcal del Penedès, senyor Raimon Gusi, i la historiadora senyora Montserrat Julià que ens va fer de guia tant de l’església com de la masia Grabuac.
L’Església de Santa Maria és una església romànica del segle XII, situada al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, Alt Penedès. Conjuntament amb el castell de Sant Martí Sarroca formen l’anomenat Conjunt monumental de la Roca. Damunt d’un temple anterior, Jordà de Santmartí començà un nou temple al segle XII, consagrat el 1204 pel bisbe de Vic Guillem de Tavertet, que a la fi del segle XIII esdevenia parròquia.
L’església consta d’una nau capçada a l’est per un absis semi-circular, considerat el millor de Catalunya en el seu estil i un dels millors d’Europa, i un creuer integrat per dues absidioles rectangulars. A la intersecció del creuer amb la nau s’alça una cúpula, de planta circular deformada, sustentada per quatre petxines als angles, estructura que la fa única en l’arquitectura catalana d’aquesta època. A l’interior hi ha el retaule gòtic de l’Ascensió del Senyor, de 1421, del taller de Lluís Borrassà i atribuït a Jaume Cabrera. El campanar octogonal va ser afegit el segle XVI, construït damunt el cimbori. També s’hi afegí una capella barroca, una porta, a la façana oest, d’estil renaixentista i una capella neoclàssica edificada sobre el braç nord del creuer dels segles XVII i XVIII.
El castell acull actualment diverses col·leccions arqueològiques i etnològiques. A les sales de la Cuina, hi destaca un monument funerari ibèric (segles III-II aC), conegut com a Venus del Penedès, un cap de dona de pedra (segle I aC), i unes làpides sepulcrals romanes. Cal mencionar una sopera morisca de ceràmica de Manises del segle XIV, decorada per fora i per dins, peça considerada única, que fou trobada durant la restauració de l’església feta el 1906. Des de 1988 inclou una col·lecció d’eines del camp, fruit de donacions de famílies del poble, exposades a les antigues quadres del recinte.
La masia Grabuac està situada al nucli de Can Colomer, a prop del poble de Vilobí. Presenta una estructura basilical i consta de planta baixa, pis i golfes, amb cobertes a dues vessants. La façana presenta una estructura simètrica, amb portal d’accés adovellat d’arc de mig punt i balconada amb balustres al primer pis. Fruit de les reformes fetes per l’arquitecte Puig i Cadafalch, hi apareixen elements decoratius de caràcter modernista, amb utilització de ceràmica vidrada i de vidrieres de colors. La construcció té adossada una torre de planta circular, de maó vista, amb decoracions de ceràmica vidrada. El conjunt es completa amb un baluard.
La ceràmica vidrada va estar fabricada, en la seva major part, a la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues. En el disseny de les mateixes hi van intervenir altres arquitectes de l’època com són Domènech i Muntaner i Antoni Maria Gallissà.
Dins del mateix recinte es troben les bodegues Ludens on únicament s’hi elabora cava d’alta qualitat. Aquesta petita explotació la porta personalment la senyora Maura Rovira que junt amb el seu marit, són els actuals propietaris de la masia Grabuac.
Per rematar la visita vam fer un dinar de calçotada en un restaurant de Guardiola de Font-rubí.