Amb un bon fred, pel matí vam visitar la antiga fàbrica de maquinària agrícola que es troba com va quedar l’últim dia de treball. Actualment, és gestionada per l’ajuntament de Tàrrega que, junt amb la Diputació i la Generalitat, l’han convertida en un museu de maquinària agrícola.
L’impulsor de la fàbrica fou Josep Trepat que en un petit taller va fer una versió senzilla adaptada a l’agricultura catalana de la màquina dalladora McCormick. Les primeres dalladores i garbelladores es començaren a vendre a partir del 1919. Fins l’any 1936 la factoria anà creixent i estenent-se comercialment, molt principalment, per les zones del nord d’Espanya que són les que tenen els terrenys de cultiu més semblants a Catalunya. Castella, Andalusia i Extremadura necessiten un tipus de maquinària d’una altra dimensió. Durant les dècades dels anys 40 i 50 després de la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial, i degut a la bona relació amb el règim dictatorial mai li van faltar les matèries primeres per poder fabricar. Des del seu origen va ser una fàbrica autosuficient, és a dir, que es feien tots els elements que composaven la maquinària: ferro, fusta, mecanització, muntatge, etc. A partir dels anys 60, l’empresa no va poder resistir la industrialització de Catalunya i va començar la seva davallada fins que va haver de tancar.
Per la tarda vam visitar el Museu Comarcal de l’Urgell on hi ha diversos espais. El primer que hi trobem és una sala permanent de la “Tragèdia al call. Tàrrega 1.348”. Després d’una època d’expansió econòmica, una seguida d’anys de males collites i crisi econòmica propicien tensió social i confrontació religiosa amb la població jueva. Aquesta situació esclata amb l’arribada de la pesta negra i el juliol de 1.348 es produeix l’assalt al call amb la pràctica aniquilació de la població jueva.
Una altra mostra permanent del Museu la formen un conjunt de peces gòtiques i romàniques de primer ordre, provinents de l’església parroquial i dels monestirs i convents de la vila. El conjunt d’apòstols està format per cinc escultures de la desapareguda portalada gòtica de Santa Maria de Tàrrega. De la mateixa església n’és la Marededéu, una predel·la policromada.
El museu està ubicat a la casa Perelló. La casa Perellò és un conjunt de tres cases que va manar construir Francesc de Perelló i Guiu durant el segle XVII. La col·lecció permanent està a la primera planta del museu i s’anomena “Les Sales Nobles”. Les componen una sèrie d’estances, béns mobles i objectes que formen un clar exemple de l’interior d’una casa benestant catalana del segle XVIII, tot i que contenen pintures, ornaments i mobiliari luxós dels segles XVII, XVIII i XIX.
