CA N’OLIVERES / CAN RIGALT DE DALT. ITINERARI DE L’ANTIC CAMI RAL
Nihil volitum quin prae cognitum
Ca n’Oliveres, situada en la part més extrema pel costat Est del municipi, ha estat una fita significativa al llarg de molts segles. Aquesta antiga residència rural compta amb un espai exterior que precedeix l’edifici, on s’hi trobaven alguns coberts; una figuera; un lledoner i un petit hort. Tot el perímetre frontal i lateral ve delimitat per una tanca de maó i pedra amb dos grans portals. El que era el portal frontal d’arc rebaixat i tancat per una reixa de ferro, va ser derruït el mes de gener de 2007, i l’altre, situat més a llevant va ser tapiat fa molts anys. Encara avui, Ca n’Oliveres es troba no al peu de la carretera, sinó una mica esviaxada i allunyada d’aquesta, perquè té el seu origen en un antic camí ral.
En l’actual Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat — fitxa 89, elaborat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, a petició de l’Ajuntament d’Esplugues (2007)— en la valoració es proposava d’incloure-la al Catàleg, indicant-se « amb la tanca i l’espai de jardí del voltant».
La degradació paulatina a la que s’ha vist abocada Ca n’Oliveres quan deixà d’ésser una unitat productiva i habitada; l’ocupació que se’n feu, etc. contribuïren a augmentar encara més la seva precarietat. La Generalitat de Catalunya convocà un concurs per fer-ne la seva rehabilitació, en funció de destinar-la a lloc d’acollida de discapacitats. El concurs va ser guanyat per l’estudi d’arquitectes Roldan + Berengué, arquts. La nova situació de crisi econòmica ha deixat, de moment, sense que s’hi fes cap actuació.
Amb tota certesa sabem que al segle XVII ja és esmentada i que en el segle XVIII, Ca n’Oliveres i Can Rigalt formaven una única heretat. La seva situació li dóna un caràcter estratègic sobre el Pla de Barcelona i sobre la zona denominada de la Gavarra d’Esplugues — que corresponen a les terres que s’estenen fins al límit amb l’Hospitalet i Cornellà, per la banda de mar.
Esplugues situada al peu de la muntanya de Sant Pere Màrtir — el Puig d’Ossa o Monte Ursa (document de l’any 1022)— hi arribaven dos camins secundaris, l’un provinent del nucli romà de Barcelona que sortia pel portal romà de la Plaça Nova (i pel de Tallers en la muralla medieval) i, passant per l’actual Travessera, arribava a Esplugues (any 984) i es dirigia al Coll de Codines, que avui situaríem a l’actual plaça de la Constitució, on s’hi ubica una altra masia: Ca l’Estudiant. L’altre camí provenia de Sarrià – Pedralbes (any 1029) i, passant pel Coll de Finestrelles (any 1068), arribava al Coll de Codines, on confluïa, amb l’anterior camí.
Els dos camins són “Camins Rals” o Camins de Ferradura. Hem volgut des d’AMPEL refer aquest antic camí a través de l’itinerari. La finalitat és mantenir viu, malgrat les alteracions que en el paisatge s’han produït, un d’aquests antics camins. Ca n´Oliveres era la primera casa pairal que hom trobava al sortir de Barcelona, seguint el camí que des de la porta de la muralla barcelonina del carrer Tallers enfilava cap a Esplugues. L’actual carrer de Sant Mateu — en antics plànols se’n deia “Camí de San Justo” o també “Camí de Casa Oliveras”— era l´únic camí per arribar al Raval de Sant Mateu (avui desaparegut) i, d’allà, passant per l’antic Castell de Picalqués (Torre dels Lleons) i per Ca l’Estudiant prosseguir fins Sant Just Desvern.
