Seguin el cicle de conferències del 13è Gener Ceràmic, corresponent al 18 de gener 2023 presentem:
Títol: Mirades creuades, l’obra de Gallissà i la producció de Pujol i Bausis
Aquesta segona conferència es va ser a càrrec de Carme Comas Camacho, directora dels Museus d’Esplugues de Llobregat.
Podeu consultar la seva trajectòria a:
https://www.linkedin.com/in/carme-comas-camacho-91476041/?originalSubdomain=es
El passat dimecres 18 de gener de 2022 es va realitzar la segona sessió del cicle de conferències dedicat a l’arquitecte Antoni Maria Gallissà, entorn a la commemoració del seu 120é aniversari de la seva prematura mort.
L’objectiu era creuar mirades per posar en relació l’obra d’Antoni M. Gallissà i la producció de la fàbrica de Ceràmica Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat, avui Museu de Ceràmica La Rajoleta.
La presentació es va estructura en quatre preguntes clau que es van a anar responent utilitzant diferents estudis publicats que utilitzen la documentació conservada a l’Arxiu Municipal d’Esplugues de Llobregat i l’Arxiu Històric del COAC, Col·legi Oficial d’Arquitectura de Catalunya.
- Com i quan l’arquitecte entra en contacte amb Pujol i Bausis?
Antoni Maria Gallissà de ben segur que ja havia sentit a parlar de la fàbrica de ceràmica d’Esplugues entre 1880 i 1885, durant els seus anys d’estudi a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Els seus mestres, com Elies Rogent o Lluís Domènech i Montaner, ja tenien llaços establerts amb la fàbrica.
Durant l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, es crear al Castell dels Tres Dragons del Parc de la Ciutadella uns tallers de recuperació de tècniques antigues per incorporar en les diferents arts aplicades del nou moviment artístic que estava naixent, el Modernisme.
Antoni M. Gallissà, de la mà del seu mestre, Lluís Domènech i Montaner, entren en contacte amb diferents industrials, entre ells Pau Pujol i Vilà. És la data més antiga, fins el moment, en que es documenta la relació de Gallissà i La Rajoleta.
d’Esplugues de Llobregat al inici de la presentacio de la conferencia
2. Com era la fàbrica que Gallissà va conèixer?
Antoni M. Gallissà està en actiu entre 1885 i 1903, any de la seva mort. Són tan sols 18 anys de trajectòria en la que va poder viure el naixement i la consolidació del moviment modernista.
En aquells anys, la Fàbrica Pujol i Bausis ja era una empresa reconeguda i amb prestigi que es trobava en un moment de transformació i millora. Entre 1872-1891, Jaume Pujol i Bausis, amb ajut del seu fill, Pau Pujol i Vilà, realitzen una ampliació de la fàbrica.
Construeixen els forns àrabs soterrats que es poden encara visitar i instal·len, al 1887, la màquina de vapor, la última innovació del moment. Van ser els primers a Catalunya en incorporar aquesta nova tecnologia en una fàbrica de ceràmica.
Per tant, Gallissà es troba amb una empresa pionera i de prestigi, proveïdora dels grans arquitectes del seu temps, i acaba col·laborant amb ella facilitant dissenys de peces, i serà la proveïdora principal de ceràmica en la construcció de les seves pròpies obres.
3. Quins dissenys de models ceràmics es poden atribuir a l’arquitecte?
Els estudis realitzats per Antoni Moragas i Pia Subias permeten identificar diferents models dissenyats per Antoni M. Gallissà, que van ser produïts a la fàbrica de Ceràmica Pujol i Bausis.
En concret, dins del Catàleg d’arrambadors conservat a l’Arxiu Municipal d’Esplugues els números 31, 32, 34 i 35 van ser dissenyat per Gallissà. També es conserven dos projectes a l’Arxiu Històric del COAC, d’un model d’arrambador de flors blaves de cinc pètals sobre fons groc que es va produir a Esplugues i es localitza en diferents edificis.
No només va dissenyar rajoles, si no que també s’identifiquen 3 rajoles de relleu de color crema, inspirades en models del segle XVI, i 3 flors en relleu aplicats a la Casa Amatller de l’arquitecte Puig i Cadafalch, com a models atribuïts a Gallissà.
4. Quins models de Pujol i Bausis va utilitzar en les seves obres?
A través d’un recorregut visual per les diferents obres de l’arquitecte es pot comentar que utilitza sobretot models d’arrambadors dissenyats per ell mateix, però els aplica a les façanes envoltats de peces en relleu, generalment verdes, que emmarquen les rajoles. Els models que utilitza, tots ells, són d’inspiració gòtica, renaixentista i barroca molt en la línia de l’historicisme habitual en la primera fase del moviment modernista.
Antoni M. Gallissà mort als 41 any, amb només 18 anys de trajectòria com arquitecte, en un moment de consolidació del Modernisme. La presentació acaba amb el dubte de com hagués evolucionat la seva obra si hagués disposat de més temps. Una qüestió que s’intentarà respondre en la sessió de clausura del cicle, que tindrà lloc, el proper dimecres 25 de gener de 2023.
Per raons d’agenda la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Esplugues Sra. Maribel Aguilera, ha fet la cloenda d’aquest 13è Gener Ceràmic, lloant l’interès d’aquestes conferències i agraint a l’associació AMPEL l’esforç i el treball que s’ha exposat en cada una d’elles , amb aquesta tasca, manifestà, que es dona una visió àmplia del contingut i del coneixement, insistint en els punts més destacats i l’aportació al contingut històric museístic de la nostra vila.
d’aquest 13è Gener Ceràmic.