Per tancar el cicle de conferències del 13è Gener Ceràmic, corresponent al 25de gener 2023 presentem:
Taula col.loqui amb: Dra. Mireia Freixa en historia de l’art i Sr. Josep Antoni Cerdà (membre de la Junta de l’Assosiació Catalana de Ceràmica)
Títol: Noucentisme, perspectives a les noves generacions
Estava previst la cloenda de l’acte amb la participació del Dr. Arquitecte Antoni de Moragas i Spà, pero per raons personals no ha pogut assistir.
Antoni Ma. Gallissà(1861-1903) va ser un arquitecte que va morir molt jove però la seva petjada el va sobreviure. I, no únicament en el camp de l’arquitectura,dons va deixar també una obra sòlida en la seva vessant de col·leccionista i de historiador de la ceràmica. Amb l’arquitecte – i amic- Josep Font i Gumà (1859-1922) van recórrer Catalunya i València buscant rajoles antigues i en fan fer estudis. Això el va portar a aplicar aquest material a l’arquitectura amb una precisió i una saviesa superior a la d’altres arquitectes.
La seva trajectòria és una baula molt important entre la primera generació els artífexs modernistes, la de Gaudí (1852-1926), Domènech i Montaner(1850-1923) i l’industrial Pau Pujol i Vilà (1851-1927), amb els de la segona, Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) i finalment els noucentistes, Rafel Masó (1880-1935) i el pintor i ceramista Josep Aragay (1889-1973). La classe de ceràmica, d’Arts de la terra com en deien, de l’Escola Superior de Bells Oficis (1914-1924) va ajudar a formar els tècnic i professionals necessaris.
Antoni Maria Gallissà, Lluís Domènec i Montaner i Josep Font i Gumà, tots dos arquitectes, varen viure en una època en què es posà en valor la ceràmica aplicada a l’arquitectura i, en especial, la rajola. Durant els viatges que feren a diverses poblacions conegudes per les seves antigues i famoses produccions ceràmiques (Manises, València, Toledo) també aprofitaven per prendre nota dels models decoratius usats en els antics obradors. En el cas de Josep Font, a més, li serví d’estímul per a iniciar la formació una important col·lecció de rajoles valencianes i catalanes que va donar als Museus d’Art de Barcelona a canvi que la Diputació es fes càrrec de la restauració del castell de la Geltrú, a la seva vila natal. Durant el segle XIX a Barcelona es varen formar diverses col·leccions d’antiguetats on la ceràmica antiga hi estava present juntament amb els mobiliari, el vidre, el gravat, l’estatuària, la pintura, la forja, etc. Se’n tenen notícies d’unes 13 col·leccions, segons informa la premsa d’aquella època. La desamortització dels béns de l’Església, el 1835, va posar a l’abast de la nova burgesia urbana enriquida per la revolució industrial la possibilitat de comprar obres d’art procedents de convents i de monestirs abandonats, en un context en què la maquinització començava a posar en valor el treball manual realitzat als antics tallers artesanals. El 1867 es va organitzar la primera exposició d’objectes artístics en mans de particulars barcelonins. En seguiren altres més. Els arquitectes modernistes i noucentistes, com els tres abans esmentats, varen inspirar-se en moltes de les rajoles elaborades durant els segles XIV, XV i XVI, i les feien reproduir, adaptant-les als nous gustos, a les fàbriques de ceràmica en funcionament aleshores, entre les quals, una de les més important la de Pujol i Bausis a Esplugues de Llobregat. Les rajoles preferides eren les pintades planes fetes a Manises al segle XV i les rajoles d’aresta elaborades a Sevilla i Toledo, principalment, al segle XVI, com es pot apreciar en dues de les col·leccions d’aquella època que encara subsisteixen avui dia: les de Francesc Santacana, a L’Enrajolada (Martorell) i la del també arquitecte Elies Rogent, a la seu de la fundació que duu el seu nom, a la seva vila natal de Collbató.
La Junta d’AMPEL, es felicita una vegada més per a l’impacte en el nostre entorn i l’interès en les nostres activitats, principalment en l’edició i realtzació de les conferències dedicades al Gener Ceràmic, activitat emblemàtica de la nostra associació. Ben aviat s’afegirà un vídeo de la Conferència completa.