Resum de la 2a Conferècia del 11è GENER CERÀMIC del dia 11 de febrer del 2020 sota el títol: ELS JARDINS DE SALÓ I CASES DE L’ÀNIMA
Sobre Els jardins de saló ens en va parlar Mercè Vidal, fundadora d’Ampel i presidenta fins fa un any, doctora en Història de l’Art, historiadora, crítica d’art, autora de diversos llibres, col·laboradora en diverses revistes, entre altres activitats.
Va començar la conferència dient que ja en el antic Egipte es dissenyaven aquest tipus de jardins usats per les classes benestants. A finals del segle XIX i a començaments del segle XX artistes com Josep Llorens Artigas, Raoul Dufy i N. M. Rubió i Tudurí van fer projectes i peces ceràmiques de mides petites, 45×45 x25 cm, aproximadament, amb acabats esmaltats de gran vistositat. Alguns d’aquests projectes presentaven certes reminiscències amb els jardins que Rubió i Forestier havien fet a Montjuïc. No endebades quan es presentaren a París, el 1927, qui en va fer la presentació va ser el mateix J.C.N. Forestier.
La part corresponent a Les cases de l’ànima, va ser explicada per Maria Àngels Domingo Laplana, “Madola”, ceramista, escultora, pintora, en resum: artista. Va estudiar a l’Escola Massana, a l’Escola del treball i a l’Escola d’Arts i Oficis, totes de Barcelona. És doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona.
Aquestes peces artístiques ja les utilitzaven els egipcis a l’antiguitat. Són peces construïdes amb materials argilosos que posteriorment es couen al forn. Ella, ens explica, n’ha construït moltes amb materials diversos, però els materials que més l’hi ha agradat usar son terres refractàries. Ha fet peces usant una terra refractària i ha fet peces usant-ne fins a tres terres diferents. Quan es fan les peces amb terra refractaria, encara que siguin de diferent composició, es poden coure plegades en una sola fornada. Si la peça té la combinació de terres refractàries i argila, per exemple, cal coure-les per separat ja que tenen diferents temperatures de cuita.
