Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (1846-1918) va ser un dels més importants industrials de la Catalunya del seu temps, a més de polític, científic i escriptor.
Al 1886 va encarregar al seu amic Gaudí la construcció de la seva residència familiar, que havia de ser, també, un punt de trobada de la burgesia d’aquell moment. És la primera obra de gran envergadura que Eusebi Güell va confiar a Gaudí i destaca per com l’arquitecte va concebre l’espai i la llum.
L’edifici s’estructura en diverses plantes funcionalment diferenciades, amb una entrada amb forma d’arc de catenària de dimensions impressionants i una distribució de les estances al voltant del saló central, eix principal i vertebrador de l’edifici.
Al terrat hi ha vint xemeneies que, lluny de ser tractades com a simple xemeneies Gaudí les va concebre com a escultures
Gaudí va comptar per a la seva construcció amb la col·laboració de: l’arquitecte del seu taller Francesc Berenguer, el mestre forjador Joan Oñós, l’ebenisteria d’Antoni Oliva i Eudald Puntí, i la decoració, els vitralls i el mobiliari de Francesc Vidal i Jevellí. Així mateix, en l’àmbit artístic va comptar amb la col·laboració dels pintors Aleix Clapés, Ramon Tusquets i Alexandre de Riquer, el qual va fer un delicat panell d’alabastre policromat per a la xemeneia, i els escultors Joan Flotats i Rossend Nobas.
Cal destacar que les peces de ceràmica són de la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat.
