REPRESA DE LES ACTIVITATS AMPEL: 25 D’ABRIL DE 2021 A LA SALA DEL TEATRE DE L’AVENÇ D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “EL PARK GÜELL I ELS SEUS ORÍGENS, 1894-1926” A CÀRREC DE MIREIA FREIXA, DOCTORA EN HISTÒRIA DE L’ART I SÒCIA D’AMPEL.
Hem reiniciat les nostres activitats just on les vam deixar l’abril del 2020 per culpa de la pandèmia causada per la Covid 19. Degut a les obres del Centre Cultural Robert Brillas i a la impossibilitat de fer actes a La Masoveria, lloc habitual dels actes d’AMPEL, ho hem fet al Centre Cultural l’Avenç amb totes les mesures de seguretat que marquen els protocols en aquests casos.
En Josep Benedico, actual president d’AMPEL, va donar la benvinguda als assistents i l’agraïment a la Junta de l’Avenç. Ja per iniciar la presentació del llibre i com a introducció a la xerrada de la senyora Freixa, es va projectar un vídeo per descriure el context de l’època en que es va construir la masia de Can Muntaner de Dalt a la part baixa de la Muntanya Pelada. El vídeo el podeu visionar clicant damunt del enllaç següent.
Feta la deguda presentació de la conferenciant, la senyora Freixa va començar per explicar-nos el que n’Eusebi Güell pretenia construir en aquella finca de quasi 18 ha, se n’havien segregat 6 ha anteriorment, que era una urbanització projectada com un parc i que tindria 60 solars de forma triangular on s’emplaçarien les cases en el centre de manera que quedarien envoltades de jardí. Estava pensada, per tant, per a compradors de poder adquisitiu alt.
La segregació que hem dit, es va fer entre els anys 1862 i 1879 a la part baixa de la finca, des del actual carrer Olot, on es troba l’entrada principal del Park, al carrer de la Mare de Déu de la Salut, on acabava la finca pel costat sud. Al 1895 ja hi havia un plànol parcel·lari d’aquesta zona que respectava el model de la Vila de Gràcia, a la qual pertanyien, format per carrers estrets, cases d’una planta amb jardí posterior però sense cap plaça tan característica en l’urbanització de la Vila. Entre el 1895 i el 1897 ja s’havien venut moltes d’aquestes parcel·les principalment a gent obrera i algunes a gent adinerada.
Al 1900 Eusebi Güell va voler modificar aquest pla amb l’objecte de crear una gran plaça davant l’entrada principal del recinte per tal de dignificar la seva urbanització. No ho va aconseguir perquè la meitat del terreny l’havia comprat una sola mà i s’hi va negar en rodó. El fet que l’accés era complicat per els forts pendents des de la Travessera de Dalt, motiu pel qual no va tirar endavant el projecte de fer-hi arribar un tramvia i que calia passar per una zona obrera per arribar-hi, tot plegat va contribuir al fracàs d’una urbanització pensada per ser-ne de luxe. La urbanització de la falda del Tibidabo a càrrec del doctor Andreu amb tramvia inclòs, la zona de la Bonanova i de Sarrià van acabar d’ensorrar el projecte d’en Eusebi Güell. l.
Tot i que les obres van començar el 1900 el permís d’obres no es va demanar fins el 1904. En la memòria que acompanya la sol·licitud de llicència d’obres especifica que el projecte portarà el nom de Park Güell. Això indica que ens trobem davant d’un parc i no d’una ciutat jardí, i que el nom anglès deixa clares les referències britàniques de la iniciativa. Eusebi Güell havia viatjat molt a la Gran Bretanya. Les relacions entre Eusebi Güell i Antoni Gaudí havien començat anys enrere i al 1886, amb l’encàrrec del projecte de la Casa Palau del carrer Nou de la Rambla, en Gaudí va passar a ser l’arquitecte de l’Eusebi Güell i al 1899 va rebre l’encàrrec del Park Güell. Antoni Gaudí havia treballat al costat de Josep Fontserè en la construcció del Parc Samà situat a la carretera de Cambrils a Vinyols. En aquella època gaudí treballava, també, al Parc de la Ciutadella al costat de Josep Fontserè.
El 1904 ja s’havia edificat per part del constructor i en terrenys de l’Eusebi Güell la anomenada casa mostra que, dos anys desprès, va comprar el pare de l’Antoni Gaudí per viure-hi la família Gaudí. Avui és la Casa Museu Gaudí. La segona edificació del Park, en unes parcel·les que havia comprat el 1902, la va fer l’advocat Martí Trias i Domènech el 1905. Encara avui manté la seva titularitat privada. No s’hi va edificar cap més casa. A partir d’aquí i per ordre cronològic:
Octubre de 1906: s’inicia la construcció de la Sala Hipòstila i es poden celebrar actes multitudinaris a la part posterior de la gran esplanada.
Novembre de 1907: estan aixecades les columnes de la Sala Hipòstila, però encara hi queden per fer algunes de les voltes interiors.
1909: la Sala Hipòstila està coberta amb el seu entaulament i s’estan posant els mòduls del banc. Reforma de la casa i el jardí d’Eusebi Güell, antiga casa Larrard, feta amb estil Noucentista.
1909-octubre de 1914: construcció i ornamentació del banc ceràmic.
La relació més documentada entre la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues i el Park Güell la tenim en la construcció del “banc ondulat”, banc perimetral que alhora fa de barana de la gran esplanada també anomenada Teatre Grec. El banc es va fer sota la direcció de Josep M. Jujol ja que la confiança de Gaudí amb Jujol era infinita en aquesta tasca. La majoria dels fragments de ceràmica del recobriment són de peces de segona o tercera categoria, procedents de diverses fàbriques, també de Pujol i Bausis, que es van aprofitar per fer-ne el trencadís. Ara bé, el coronament del banc hi ha unes peces cilíndriques en forma de mitja canya que eviten l’entrada d’aigua a l’estructura i tenen també una funció ergonòmica. En la documentació dels arxius de la fàbrica Pujol i Bausis s’esmenta que són materials per al “parque” “160 molduras Gaudí v/verdes”, això a l’any 1910. Al 1914, al mes de setembre del qual es va acabar el banc ondulat, surten 305 unitats de “pasamanos” d’unes mides de 10×20 cm, mides que molt aproximadament, coincideixen amb les que formen el coronament abans esmentat.
Tot i això, un cop aturades les obres, Eusebi Güell continuava cedint el parc per a molts actes i celebracions. Probablement, el més important va ser la Festa de la Unitat Catalana, el 21 de maig de 1916. El banquet celebrat a la gran esplanada coberta amb un gran envelat, va aplegar 5.000 comensals.
Eusebi Güell mor el 1918 a la seva residència del Park Güell. Va deixar la propietat del Park Güell a 7 dels seus 10 fills, en diferents proporcions. El 1920 els hereus de totes les propietats funden Urbanización Güell, S.A. que serà qui a partir de 1921 negociarà amb l’Ajuntament de Barcelona la venda de la finca Park Güell per esser destinada a parc públic.
L’arquitecte director de Parcs Públics i Arbrat, Nicolau Maria Rubió i Turudí, que coneixia bé el parc, va fer un informe favorable a la seva adquisició per considerar-lo un espai lliure necessari per a Barcelona. Desprès de trifulgues administratives que van durar 5 anys, per fi el 16 d’abril de 1926 s’inscriu al registre de la Propietat l’escriptura de venda a favor de l’Ajuntament. Del preu de venda es van rebaixar 30.000 pessetes que en Rubió i Tudurí va informar es necessitaven per poder obrir-lo als ciutadans.
La regidora de Cultura senyora Maribel Aguilera va tancar l’acte fent especial menció a la relació de la Fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues, avui Museu de La Rajoleta, amb el Park Güell i amb l’arquitectura Modernista en general.
La venda del llibre presentat, dedicat per la senyora Mireia Freixa, ve ser un èxit. Cal dir que és un llibre extraordinàriament documentat i amb moltes fotografies, sobretot, de finals del segle XIX i començaments del segle XX.
Acabem el resum de l’acte amb una fotografia on es veuen: la senyora Maribel Aguilera, regidora de Cultura; la senyora Mireia Freixa, conferenciant; la senyora Roser Vilardell, directora dels Museus d’Esplugues, MEL; i el senyor Ricardo de Campos, membre de la junta dels Amics dels Museus i del Patrimoni d’Esplugues de Llobregat, AMPEL, organitzadora de l’acte.
