El passat 5 d’octubre els amics i amigues de l’AMPEL gaudirem d’una ruta per La Segarra, una comarca d’inesperades sorpreses. La lluminonisat del dia presidiaun paisatge de secà que resseguia el riu Sió. A mitjan del segle XI la seva riba fou reconquerida als àrabs donant pas a la proliferació de castells que defensaven la presència cristiana en un espai de frontera.
La nostra primera visita fou al castell de Florejacs. La part vella del poble de Florejacs està tancada dins d’un recinte que segueix la forma de la que va ser la muralla del castell medieval. El castell consta d’una mansió senyorial del s. XVI adossada a l’antiga muralla del poble amb una bonica torre medieval quadrada de vigilància.La seva propietat ha estat sempre en mans de les nissagues de la mateixa família. En la placeta del Castell vàrem accedir a la seva entrada. En l’interior vàrem recórrer diferents estances: la sala del cardenal, l’habitació Sanllehí, el saló llarg, la sala d’armes, el celler, la presó, el passadís secret… Ens van acomiadar amb el relat de del fantasma de la dama de les flors que convertia als seus amants en flors. Amb el regust misteriós de la llegenda vàrem marxar cap al castell de Pallargues. La seva majestuosa arcada gòtica ens va donar la benvinguda per transportar-nos al passat mil·lenari de les seves estances: la cuina, el celler, la sala capitular, la capella de sant Miquel, les habitacions… A través d’una curiosa escala de cargol vàrem accedir al celler i als calabossos. La guia ens assegurà que coneixeríem els seus actuals propietaris resultant finalment ser ella qui ostentava aquesta condició. A continuació es vàrem traslladar a la vila de Montfalcó Murallat. Després d’un bon dinar en aquest petit poble medieval -una veritable joia arquitectònica de les Terres de Lleida-vàrem començar la seva visita. El poble forma un recinte clos i murat que conserva en bon estat el mur perimetral al qual s’adossaren interiorment les cases. La muralla, formada per carreus rectangulars, la vàrem recórrer des de fora. L’accés a l’interior del conjunt monumental té lloc per una única entrada, formada per una doble porta d’arcs adovellats. Les cases s’organitzen al voltant d’una petita plaça i carrerons que hi conflueixen d’estructura radial. A l’interior hi ha restes de la cisterna comunitària; també es conserva el forn comunal i l’església de sant Pere. Ens acomiadem de l’Armand, un guia excepcional de 95 anys, que ens ha tramés l’emoció dels seus coneixements i la joia de viure i gaudir d’un patrimoni excepcional.
